1r L’Ensenyament, un Dret : fa vora seixanta anys de la declaració universal dels drets humans i creguem que el govern valencià del PP ha perdut la memòria, o millor dit, ha entrat fa temps en un període greu de des memorització.
A l’article 26 de la mateixa declaració universal s’afirma: “Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tothom d’acord amb els mèrits respectius”.
2n Els Mitjans educatius i la dotació de Recursos: Els recursos i mitjans que el govern valencià del PP destina a l’ensenyament no són suficients i la desídia amb què el tracta fa feredat. El mapa escolar no s’ha renovat des de l’any 1979.
Els professors no tenen mitjans suficients per actuar davant els fenòmens migratoris. Molts han hagut d’entomar els nouvinguts sense cap avís previ. Les bosses de treball (interins) no funcionen com deurien, perquè el que pretenen des del PP és beneficiar al sector privat/ religiós coste el que coste.
3r Educació per a la Ciutadania: El Govern Valencià del PP està intentant imposar l’assignatura Educació per a la Ciutadania, en llengua estrangera, perquè és una assignatura que fomenta el respecte a la diversitat i transmet valors democràtics.
Per això, manifestem que: el fet de donar l’ assignatura en una llengua estrangera, la qual els alumnes desconeixen al no ser llengua pròpia del País Valencià, és un insult als joves valencians. Joves que no poden aprendre res en una llengua estrangera que no dominen. Per a fer això, abans s’ha de fer una forta inversió per ensenyar l’anglés des de primària a tots els alumnes, i no fer com fa el PP, que deixa augmentar cada vegada més les mancances de l’educació pública.
4t Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: El govern valencià del PP no fa efectiu l’article 1 on es tracta el coneixement i ús del valencià amb “certa normalitat”. No s’està garantint la seua recuperació, el seu ús als mitjans de comunicació, comunicació social i ensenyament. No s’han delimitat els territoris de predomini del valencià i del castellà. No queda garantit el coneixement i possible ús a l’àmbit territorial del País Valencià, entre d’altres...
En l’àmbit de l’educació de l’escola, s’estableix una doble xarxa escolar (línia en valencià/línia en castellà), però aquesta no és constant al llarg del sistema, decreix per falta de dotació i recursos.
En l’àmbit de secundària, moltes de les línies en valencià s’acaben en l’ESO perquè als instituts no s’ha regulat una catalogació lingüística dels llocs de treball, ni que siga suficient per a continuar les línies obertes en primària. En molts casos, fer l’educació en valencià depén de la voluntat del professor.
Algunes propostes per a no ser sempre negativa:
Cal fer una revisió dels programes de tot el sistema i accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià.
Cal dotar a tots els centres de primària i secundària sostinguts amb fons públics dins la zona de predomini valencià, tal com recull la Llei d’ús (LUEV) article 5é creació d’oganismes i programes d’ensenyament en valencià (PEV, PIL, CAL)
Cal consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerat i cicles formatius. Cal garantir la continuïtat de l’ensenyament en valencià mitjançant organismes reguladors, entre d’altres mesures...
Aquests problemes reals no fan més que alçar barreres (invisibles, però reals) entre els alumnes d’unes escoles i altres, entre els nouvinguts i els qui no ho són. El govern Camps ha d’evitar aquesta escletxa entre dos mons que haurien de conviure.
Article 26 de la declaració dels drets humans: “ L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals ; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos; i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau”.
Per reforçar la identitat dels valencians, cal integrar veritablement la immigració i garantir la igualtat entre tots els seus ciutadans des del primer dia d’escola, una eina fonamental per aconseguir-ho, és la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que ara ha complit 25 anys. Per desgràcia, hi ha un incompliment dels seus articles més bàsics i interessants. La desídia del govern valencià del PP davant aquesta Llei d’ús és flagrant.
